Resultats de la cerca frase exacta: 101
|
31.
negoci en frau de creditors
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Negoci jurídic en què el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits i que pot ser objecte d'impugnació. [...]
|
|
32.
frau de duplicat de targeta SIM
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Frau en què s'aconsegueix obtenir un duplicat de la targeta SIM del telèfon mòbil de la víctima per a usurpar-ne la identitat i rebre els codis de verificació via SMS o aplicació, esquivant l'autenticació de doble factor del dispositiu. [...]
|
|
33.
Frau del Puit, la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Solsonès
Frau del Puit, la
Curs fluvial (riu, riera, torrent...) [...]
|
|
34.
fraudulent -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que empra el frau. Que és fet amb frau. [...]
|
|
35.
barat 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engany, frau. [...]
|
|
36.
fraudulentament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb frau. [...]
|
|
37.
dol 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engany, frau, especialment engany que vicia la voluntat d'un contractant. Malícia emprada en la producció voluntària d'un fet punible. [...]
|
|
38.
delatar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a coneixement de la justícia (un crim o un delicte). Delatar un frau, una conspiració. El van delatar com a conspirador. Descobrir (alguna cosa que algú voldria amagar). La teva discreció delata la teva timidesa. Aquestes paraules el delaten. Dient això, tu [...]
|
|
39.
estel·lionat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frau que consisteix a presentar com a lliures béns hipotecats, sobre els quals s'ha contret anteriorment una obligació. [...]
|
|
40.
còmplice
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l'assassí a declarar. Que té una avinença amb una altra persona que porta a una entesa tàcita amb ella. Les dues amigues eren totalment [...]
còmplice
|
còmplice
1 adj. i m. i f. [DR] [LC] Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l'assassí a declarar.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que té una avinença amb una altra persona que porta a una entesa tàcita amb ella. Les dues amigues eren totalment còmplices en moltes iniciatives. A casa, la meua parella és el meu millor còmplice.
2 2 adj. [LC] Que denota complicitat. Li clavà una mirada còmplice. Somriure còmplice.
2 3 adj. [LC] Que afavoreix o no impedeix l'acompliment d'alguna cosa. L'acaronava sota l'ombra còmplice del plataner.