Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en [...]
, Isabel, Marcel·la
e oberta + erra vibrant: esquerra, ferro, guerra, terra, xerra, Casserres, Esterri
e oberta + erra simple: cert, hivern, merla, perdre, verd, Xerta, Robert (però herba, serp, terme, amb e tancada)
La o d'alguns monosíl·labs o de mots en què aquesta vocal apareix a la primera [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Unade les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
per endreçar.
1.3. Complement causal:
Davant d'un infinitiu compost. Per exemple:
Això et passa per no haver-me volgut escoltar.
El van detenir per haver comès una desena de robatoris.
Davant d'un infinitiu simple, però només quan es pot substituir per un infinitiu compost o si és un verb [...]