.
En canvi, en els verbs que expressen un augment o una disminució gradual de l'assoliment d'un estat, com créixer, engreixar-se o aprimar-se, el complement de mesura no va introduït per cap preposició. Per exemple:
El pediatre diu que ha crescut tres centímetres des de l'última visita.
Aquest estiu m [...]
indicacions següents:
1. Darrere devocal o diftong tònics se sol escriure c:
afalac, sac, arcaic, batec, embolic, escric, albercoc, estoic, poruc, puc, ruc, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
Alguns mots cultes, mots provinents d'altres llengües o mots onomatopeics, com ara: buldog, estrateg, gag, mag ( [...]
bisos El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.
Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
maneres d'expressar una afirmació, com ara naturalment, evidentment o per descomptat.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.3.1.3 i 35.2.3) [...]
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]