Resultats de la cerca bàsica: 3.058

Fitxes de l'Optimot
91. Abreviacions de mosso d'esquadra, mossa d'esquadra
Font Fitxes de l'Optimot
m. d'e. ME L'abreviatura (m. d'e.) es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla (ME) es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec. [...]
92. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]
93. Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui. En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
94. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / consisteix en fer o consisteix a fer?
Font Fitxes de l'Optimot
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple: La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)  [...]
95. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit. Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre. De + infinitiu: complement directe La preposició de és opcional quan un [...]
96. després d'admiració o d'interrogació (majúscules i minúscules) / coincidència del signe d'admiració o d'interrogació amb el punt / signe d'admiració o d'interrogació final (tipus de lletra)
Font Fitxes de l'Optimot
preguntes. Si el signe d'admiració o d'interrogació correspon al títol d'una obra o a qualsevol altre fragment en cursiva, també s'elimina el punt final. Per exemple: El disc que m'agrada més és Help!  [...]
97. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
98. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]
99. oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment / Expressions d'afirmació
Font Fitxes de l'Optimot
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple: Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
100. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
. Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll. D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
Pàgines  10 / 306 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>