FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d'un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. Esberlar el cap a algú. Esberlar-se una torre, una magrana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) en escames, en làmines. Esberlar (un mineral, una roca) en fragments que tenen un o més sistemes de superfícies paral·leles. Certs minerals s'exfolien. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta, de ferro, dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-lo en un interstici, etc. tascó esfèric Part d'una esfera limitada per dos plans diametrals i la superfície de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
creuera de fusta massissa, per evitar que es pugui esberlar o trencar de cap a cap. Senyal que deixa un pinzell de donar bany o una monyeca de vernís, si els líquids no han quedat degudament i uniformement escampats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d'altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoidalment, d'una manera densa, damunt una tija curta. Esberlar una pinya per treure'n els pinyons. Pinya del pi pinyer. Òrgan o part [...]