1.
bravejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el brau. Vanar-se. Bravejava de ric i de valent. [...]
|
2.
bravejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
bravejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [fer el brau] gallear, hacerse el duro (o el valiente), fanfarronear. 2 bravejar de [vanar-se] dárselas (o darse aires) de, alardear (o hacer alarde) de, presumir (o jactarse) de. Braveja de ric, de valent, se las da de rico, de valiente. [...]
v intr 1 [fer el brau] gallear, hacerse el duro (o el valiente), fanfarronear. 2 bravejar de [vanar-se] dárselas (o darse aires) de, alardear (o hacer alarde) de, presumir (o jactarse) de. Braveja de ric, de valent, se las da de rico, de valiente. |
4.
bravear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr bravejar, fanfarronejar. [...]
|
5.
baladronear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [decir baladronadas] bravejar, gallejar. 2 [hacer baladronadas] fanfarronejar. [...]
|
6.
chulear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 escarnir. v intr 2 pinxejar, gallejar, bravejar, fer el gall. v pron 3 [burlarse] burlar-se, mofar-se, riure's. [...]
|
7.
vanar-se [o vantar-se]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloar-se vanagloriejar-seo vanagloriar-se gloriar-seo gloriejar-se bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens. blasonar. Blasonar de valent. picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès. jactar-se presumir de. Presumeix d'entès en la matèria. prear-se de galejaro fer [...]
|