Generalment, el complement directe no va introduīt per la preposiciķ a, a diferčncia del complement indirecte. Cal tenir en compte, perō, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bāsic de l'oraciķ, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser difícil identificar el complement directe, especialment si és animat. Per aquest motiu, en general s'introdueix el complement directe amb la preposiciķ a:
a) Quan el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe, s'usa la preposiciķ a davant del complement directe si hi ha ambigüitat. Per exemple:
Durant la baixa substituirā a la Maria un metge de Girona.
b) Si el complement directe estā dislocat (o focalitzat), s'introdueix amb la preposiciķ a si hi ha ambigüitat. En el cas dels verbs psicolōgics del tipus d'obsessionar (és a dir, amb un complement directe humā que experimenta l'acciķ expressada pel verb), sempre hi haurā la preposiciķ, hi hagi o no ambigüitat. Per exemple:
A les teves amigues les portaran a casa.
A les teves amigues les obsessiona tenir-ho tot controlat.
c) Quan el complement directe és animat i apareix després d'un complement de rčgim molt complex, pot ser difícil identificar el complement directe i, per tant, va precedit de la preposiciķ a. Per exemple:
Va voler convčncer d'acceptar aquell tracte al seu germā.
2. També es poden produir ambigüitats en els casos següents:
a) Quan el complement directe estā representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu i és animat, com que es poden produir ambigüitats, també s'introdueix amb la preposiciķ a. Per exemple:
A qui ha triat la Maria?
b) En les oracions relatives amb el pronom qui, aquest pronom va precedit de la preposiciķ a. Per exemple:
He vist el científic a qui va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, a qui va premiar el jurat dijous passat.
En el cas que es tracti d'una relativa substantiva, la preposiciķ és opcional. En canvi, és obligatōria si el verb és un psicolōgic del tipus d'obsessionar. Per exemple:
Han triat (a) qui tenia més bona nota.
Aixō obsessiona a qui s'angoixa més del compte.
c) En les relatives amb el pronom el qual, aquest pronom va precedit de la preposiciķ a si la relativa és especificativa. En el cas de les explicatives, també cal la preposiciķ si és el complement directe del verb seguir o d'un verb psicolōgic del tipus obsessionar; tret d'aquests casos també s'hi pot posar si es vol desfer una ambigüitat. Per exemple:
He vist el científic al qual va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, al qual va premiar el jurat dijous passat.
He vist aquell científic, al qual seguien els seus companys.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones també s'hi pot posar la preposiciķ a, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple:
Vol convidar (a) tothom.
3. Un altre cas en quč apareix la preposiciķ a és davant dels pronoms forts en funciķ de complement directe. Fins i tot, si el complement directe no és un pronom fort, perō apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona, també sol anar introduīt per la preposiciķ a. Per exemple:
Et miren a tu.
Aquesta tasca us afectarā sobretot als especialistes d'aquesta ārea.
4. Hi ha casos en quč per paralˇlelisme amb construccions en quč s'introdueix un complement directe amb la preposiciķ a, un altre complement de la mateixa oraciķ que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposiciķ. Per exemple:
T'han felicitat a tu i a la Cristina.
L'estimava com una mare al seu fill.
Aquest mateix cas de paralˇlelisme es produeix en les respostes a preguntes amb a + pronom interrogatiu. Per exemple:
A qui visitarā la Maria? A la Sara.