161.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que un gallo. 30 fer (o complir) anys pl ser mi (o tu, o su...) cumpleaños. Avui faig anys, hoy es mi cumpleaños. 31 fer (o complir)... anys pl cumplir... años. Ahir va fer vuit anys, ayer cumplió ocho años. 32 l'any xeix (o d'en Quinze) pl fig i fam [mai] cuando las ranas críen (o tengan) pelo. 33 no [...]
|
162.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o tant de fred) com ahir. 4 [aproximadamente] si fa no fa, prop de, gairebé. Me dio como dos docenas de rosas, em va donar si fa no fa dues dotzenes de roses. 5 [como si fuese] com si fos. Tiene un acento como extranjero, té un accent com si fos estranger. 6 [en calidad de] com a. Irá a la reunión [...]
|
163.
gràcia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chica te hace gracia. 19 fer gràcia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ¡tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer gràcia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer gràcia de terres i [...]
|
164.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
|
165.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb [...]
|
166.
tant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tant... com: així. Armes així defensives com ofensives. Tant, en el sentit de la quantitat de, tal nombre de (davant d'un subs.), es pot escriure tant de. Fan tant de soroll (o tant soroll), que m'eixorden. Avui no fa tant de vent (o tant vent) com ahir. 2 Per tant: Doncs. Per consegüent. En [...]
|
167.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar [...]
|
168.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'l [només amb imperatiu], el (o l'). ¡Quiérelo!, estima'l!pron m pers de 3a pers del pl 30 [delante del verbo] els, -los [posposat a l'infinitiu]. Los compró ayer, els va comprar (o va comprar-los) ahir. 31 [detrás del verbo] -los [només amb infinitiu i imperatiu], 'ls [només amb imperatiu], els [...]
v tr 1 [cruzar] passar. Pasar un río a nado, passar un riu nedant. 2 [atravesar] travessar. El túnel pasa la montaña, el túnel travessa la muntanya. 3 [de un sitio a otro] traslladar. He pasado mi dormitorio a la habitación de al lado, he traslladat el meu dormitori a l'habitació del costat. 4 [volver] girar. No pases la hoja aún, no giris full encara. 5 fer passar. El criado nos pasó al salón, el criat ens va fer passar al saló. 6 [hacer llegar] fer arribar, portar. Aún no me has pasado la cuenta, encara no m'has fet arribar el compte. 7 [filtrar] passar. Pasar un líquido por el colador, passar un líquid pel colador. 8 [alargar] allargar, passar. Pásame la sal, passa'm la sal. 9 [colar] passar. Pasar contrabando, passar contraban. 10 [tiempo] passar. Pasó dos años en París, va passar dos anys a París. 11 [deslizar] passar. Pasar la mano por la cabeza, passar la mà pel cap. 12 [tragar] empassar-se pron. No puedo pasar esta sopa, no puc empassar-me aquesta sopa. 13 fig empassar-se pron. Creyó que yo pasaría la trola, va creure que jo m'empassaria la bola. 14 [contagiar] encomanar. Me has pasado tu tos, m'has encomanat la teva tos. 15 [ir más allá] passar, ultrapassar. Pasar el círculo polar, passar el cercle polar. 16 [dejar atrás] passar. Ya hemos pasado las Navidades, ja hem passat el Nadal. 17 [superar] passar. Pasar una enfermedad, passar una malaltia. 18 [sufrir] passar, sofrir. Ha pasado muchas calamidades, ha passat moltes calamitats. 19 [aprobar] superar, aprovar. Pasar un examen, superar un examen. 20 [tolerar] passar. Esta vez te lo paso pero no lo hagas más, aquesta vegada t'ho passo però no ho facis més. 21 fig [rebasar] passar, ultrapassar. Pasar los límites de la prudencia, passar els límits de la prudència. 22 [adelantar] passar. 23 [aventajar] passar. Ya me pasas: sabes más que yo, ja em passes: en saps més que jo. 24 [omitir] passar. 25 [saltar] saltar, passar per alt. Has pasado una raya: vuelve a leerlo, has saltat una ratlla: torna-ho a llegir. 26 [una lección] passar. 27 dejar pasar deixar passar. 28 hacer pasar fer passar. 29 pasar por alto passar per alt. 30 poder pasar poder passar. v intr 31 [recorrer] passar. La procesión pasa por delante de casa, la processó passa per davant de casa. 32 fig passar. La cañería de agua pasa por debajo del muro, la canonada d'aigua passa per sota el mur. 33 [de un sitio a otro] passar. El pájaro pasó de una rama a otra, l'ocell va passar d'una branca a una altra. 34 passar. No se puede pasar a ver al enfermo, no es pot passar a veure el malalt. 35 [poder pasar] passar. La mesa no pasa por la puerta, la taula no passa per la porta. 36 [atravesar] passar. El cable submarino pasa de una orilla a otra del Atlántico, el cable submarí passa d'una vora a l'altra de l'Atlàntic. 37 passar. Pasemos al análisis de la cuestión, passem a l'anàlisi de la qüestió. 38 [ser admitido] passar. Esta mentira sí que no pasa, aquesta mentida sí que no passa. 39 [ser tenido por] passar. Pasar por ladrón, passar per lladre. 40 [ir] passar. Pasa por mi despacho, passa pel meu despatx. 41 [tirar] passar. Son gente que pasan con muy poco, són gent que passen amb molt poc. 42 [el tiempo] passar. Pasan los días y las semanas y no se resuelve nada, passen els dies i les setmanes i no es resol res. 43 [terminarse] passar. Ya han pasado los fríos, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, això va passar ahir. ¿Qué te pasa?, què et passa? 45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant donar-se'n (o fotre-se'n). Paso de todo, tant se me'n dona tot. 50 pasar de largo passar de llarg. 51 pasar a limpio passar en net. 52 pasarlo bien (o mal) passar-s'ho bé (o malament). 53 pasarlo bomba (o en grande) passar-ho (o passar-s'ho) d'allò més bé. 54 pase lo que pase passi el que passi (o el que vulgui). 55 que pase lo que pase (o que pase lo que quiera) que sigui el que Déu vulgui. v pron 56 passar intr. Siéntate hasta que se te pase el mareo, seu fins que et passi el mareig. 57 [extinguirse] passar-se. El fuego se pasa, el foc es passa. 58 passar intr. Se me pasó el turno y tuve que hacer cola otra vez, em passà el torn i vaig haver de fer cua altra vegada. 59 [cambiar] passar-se. Se ha pasado al enemigo, s'ha passat a l'enemic. 60 [ajarse] passar-se. 61 [podrirse] passar-se. Los melocotones se han pasado, els préssecs s'han passat. 62 [estropearse] passar-se. Si tardáis tanto el arroz se pasará, si trigueu tant es passarà l'arròs. 63 [excederse] passar-se, passar de la ratlla, passar-se de rosca. Te estás pasando, t'estàs passant. 64 [un tiempo] passar intr. Se ha pasado el día lloviendo, el dia ha passat plovent. 65 [estar] passar intr. Se pasa la mitad del año en Madrid, passa la meitat de l'any a Madrid. 66 [privarse] passar-se. Me puedo pasar sin ti, em puc passar sense tu. 67 [olvidarse] oblidar-se de, no pensar a. Se me pasó advertirle que no tardaré, no vaig pensar a advertir-li que no trigaré. 68 [pasar inadvertido] passar per alt (o desapercebut). No se le pasa nada, no li passa res per alt. 69 pasarse de ésser massa. Se pasa de generoso, és massa generós. 70 pasarse de listo fer massa el viu, ésser més llest que una daina, ésser més viu que una centella. 71 pasarse por passar per. Me pasaré por tu casa a recoger el paquete, passaré per casa teva a recollir el paquet. |
169.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, això va passar ahir. ¿Qué te pasa?, què et passa?45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant [...]
|
170.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer [...]
|