Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

brisa2

f. [LC] [ME] Vent de mar a terra i de terra a mar que s'aixeca quan hi ha prou diferència de temperatura entre la terra i el mar.
[ME] brisa de mar Brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra.
[ME] brisa de muntanya Brisa nocturna que bufa des de la muntanya cap a la vall.
[ME] brisa de terra Brisa nocturna que bufa des de la terra cap al mar.
[ME] brisa de vall Brisa diürna que bufa des de la vall cap a la muntanya.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions