11.
despoder
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de poder. [...]
|
12.
locomotivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de locomoció. [...]
|
13.
refractivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de refractar. [...]
|
14.
retentivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de retenir. [...]
|
15.
puixant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix en poder, força, vigoria, riquesa. Pervingut a un alt grau de prosperitat. Països que gaudeixen d'una agricultura puixant. [...]
puixant
|
16.
gallejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el gall, l'important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull. Alçar la veu amb amenaces. Fer el valent. [...]
|
17.
arrogar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona. [...]
|
18.
abstersiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstergir. [...]
|
19.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
|
20.
plutocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està en mans d'un grup social minoritari o reduït que l'exerceix prevalent-se del seu poder econòmic. [...]
|