FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que domina, sobresurt, és més aparent, té més força, entre altres coses de la mateixa espècie. La modèstia és la seva qualitat dominant. La passió dominant en ell és l'enveja. La vocal dominant d'un diftong. El color dominant. La religió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bé immoble, especialment propietat o possessió de tipus rústic. predi dominant Predi que té a favor seu alguna servitud. predi intermedi Predi que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d'un de dominant i un de servent. predi servent Predi que presta la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En dret, acció civil que correspon al propietari de la finca dominant o al titular de la servitud per obtenir el reconeixement i el respecte de qui la discuteix o pertorba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de respiració anaeròbica que converteix el nitrat i el nitrit en òxid nítric i òxid nitrós, o una barreja d'ambdós gasos, els quals poden ésser reduïts a nitrogen elemental que sol ésser el producte final dominant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de penetrar. Facultat d'anar fins al fons de les coses. Ha demostrat una gran penetració en el seu informe. Freqüència amb què un gen dominant o un genotip homozigot recessiu es manifesta en el fenotip dels seus portadors. [...]