1.
renunciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cedir] renunciar intr. Mai no renunciaré la meva part de l'herència, nunca renunciaré a mi parte de herencia. v intr 2 [abandonar] renunciar. Va renunciar al món, renunció al mundo. 3 renunciar a si mateix renunciarse a sí mismo. [...]
|
2.
pompa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acompanyament sumptuós] pompa. 2 [ostentació] pompa. Renunciar al món i a les seves pompes, renunciar al mundo y a sus pompas. 3 pompes fúnebres pompas fúnebres. [...]
|
3.
renunci
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m jocs 1 renuncio. 2 fer renunci hacer renuncio, renunciar. [...]
|
4.
abdicar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [renunciar] abdicar. Abdicà els seus privilegis, abdicó sus privilegios. El rei abdicà la corona en la seva filla, el rey abdicó la corona en su hija. 2 abs [un monarca] abdicar. El rei abdicà, el rey abdicó. 3 [abandonar] abdicar. Abdicar les creences, les opinions, abdicar las creencias [...]
|
5.
resignar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un càrrec] renunciar. 2 [un benefici] resignar. 3 [un comandament] resignar. v pron 4 resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir. 5 cal resignar-se hay que resignarse. [...]
|
6.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
v tr 1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra. 2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves? 3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa. 4 abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe. 5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho. 6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta. 7 [cessar d'ésser en un lloc] dejar, abandonar. Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona. 8 [abandonar algú] dejar, abandonar. Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos. 9 [fer que resti] dejar. He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres. Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato. 10 dejar. En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas. 11 [en un estat] dejar. Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje. 19 deixar a desitjar dejar que desear. 20 deixar anar soltar. Deixar anar una corda, soltar una cuerda. 21 deixar anar [no retenir] soltar. Deixar anar un renec, soltar una palabrota. 22 deixar anar [un càrrec, etc] soltar. 23 deixar caure fig dejar caer. Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios. 24 deixar córrer dejar correr. 25 deixar dir (o parlar) dejar decir (o hablar). 26 deixar endarrere (o darrere o enrere) dejar atrás. 27 deixar-hi la pell (o la vida) dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo). 28 deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc) dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc). 29 deixar per a dejar para. Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños. 30 deixar sense res dejar sin nada. 31 deixem-ho així dejémoslo así. 32 no deixar de no dejar de. No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme. 33 no deixar perdre res no dejar escapar nada. 34 no deixar viure no dejar vivir. v pron 35 dejarse. Deixar-se agafar, dejarse coger. 36 dejarse, abandonarse. Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho. 37 dejarse. En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba. 38 [descuidar-se] dejarse. Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado. 39 deixar-se anar dejarse ir. 40 deixar-se caure fig dejarse caer. Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión. 41 deixar-se convèncer dejarse convencer. 42 deixar-se de dejarse de. Deixa't de bestieses, déjate de tonterías. 43 deixar-se dur (o portar) per dejarse llevar por. Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos. 44 deixar-se veure fam dejarse ver. A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver. |