Resultats de la cerca frase exacta: 17
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
perseguir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguir (algú que fuig) per tal d'aconseguir-lo, d'agafar-lo. Els guardes el van perseguir més d'una hora, però va aconseguir fer-se escàpol. Anar al darrere (d'algú) per obtenir alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no puc desempallegar-me'n. Infligir penes (als adeptes a una creença, opinió [...]
|
|
2.
aücar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer aücs. Perseguir a crits. Insultar, escarnir a crits. [...]
|
|
3.
civilment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En matèria civil, d'acord amb el dret civil. Perseguir algú civilment. Casar-se civilment. Amb civilitat. [...]
|
|
4.
acaçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perseguir insistentment. Els veïns acaçaren el lladre pels carrers del poble. Afanyar-se a obtenir. Acaçar honors, dignitats. [...]
|
|
5.
conjuntament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera conjunta. Obrar conjuntament. Atacar conjuntament per tres punts. Perseguir un fi conjuntament amb algú. [...]
|
|
6.
persecució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perseguir. La persecució dels lladres ha durat fins a la matinada. Va promoure la persecució dels contraris al règim. [...]
|
|
7.
cameralisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de doctrines econòmiques que tenien com a característica principal de perseguir la millor administració i l'augment del patrimoni o cambra del príncep o de l'Estat. [...]
|
|
8.
percaçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d'alguna cosa). Ells ens percacen tot el mal que poden. Jo et percaçaré la protecció d'ell. A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets. Procurar-se. Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se. Amb aquesta actitud et percaces la [...]
conflicte
|
|
9.
caçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercar i encalçar (animals en llibertat) per tal de capturar-los o matar-los. Han anat a caçar ànecs. Un mirall de caçar aloses. Caçar amb vesc, al ram. Caçar amb filat. Caçar a l'encesa. Perseguir, encalçar, (una persona, una nau, un avió, etc.). Tenen gossos per a caçar els fugitius. Agafar o [...]
|
|
10.
sometent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A partir del segle xvi i fins al cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l'enemic. Hem cridat el sometent. Toc de campanes per assenyalar l'alarma i mobilitzar el poble per defensar-se, per encalçar malfactors o per afrontar [...]
|
conflicte
1 1 m. [LC] Contesa, lluita. Durant el conflicte de les dues hosts.
1 2 m. [LC] Contesa prolongada. El conflicte grecoturc.
1 3 m. [LC] [SO] Estat d'oposició. Promoure, resoldre, un conflicte.
1 4 m. [LC] [PS] [PE] per ext. Un conflicte d'idees, d'interessos, de passions.
1 5 [LC] [PS] [PE] trobar-se en un conflicte Estar indecís entre interessos, desitjos, etc., incompatibles.
1 6 m. [LC] [SO] [AD] Contesa entre dos organismes polítics, judicials, etc., que es disputen un dret, una atribució. Un conflicte entre la jurisdicció civil i l'eclesiàstica.
1 7 [ECT] conflicte col·lectiu Situació d'enfrontament entre sindicats i patronal, o entre treballadors i empresari, per desacord en qüestions salarials i laborals.
1 8 [SO] conflicte de classes Conflicte entre classes socials quan una es considera superior i domina les altres i les explota.
1 9 [SO] conflicte social Desequilibri temporal en la cohesió d'un sistema social, causat per elements dissidents que pretenen de restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.
1 10 [SO] [FL] conflicte lingüístic Conflicte entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.
2 m. [PS] [PE] En psic., situació donada per una discordança entre les tendències o els interessos d'algú i les imposicions externes.