FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escriu un cinquanta en xifres romanes. Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T'ho he dit més de cinquanta vegades! Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb totes les línies sagnades excepte la primera. En jur., subdivisió bàsica dels articles d'un text normatiu identificada per un número escrit amb xifres aràbigues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a posseïdora de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Una dona de cor. Una dona de bé. Una dona de lletres, de negocis. Una dona de gust. Una dona de món. Dona dotada de les qualitats que s'atribueixen tradicionalment al sexe femení. És tota una dona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
omple els fons, i les il·lustracions o les lletres es distingeixen per manca d'impressió. Excitació fisiològica d'un sentit a part de la sensació desvetllada. Marca o senyal produït en la superfície d'un òrgan per la pressió exercida per un altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
representa un nombre. Escriviu els números i les lletres següents. Càlculs sobre una cosa. Fes números abans de demanar la hipoteca. Els números quadren. prendre el número a algú Prendre el pèl a algú. Peça, exhibició, execució, que forma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Borleta de la grandària d'un ballaruc que serveix com a adorn. Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta més o menys aplatada pels pols, un disc, un dau, etc., sovint amb lletres a les cares laterals, a la qual s'imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un número de tres xifres. xifra aràbiga Signe gràfic dels deu, del 0 al 9, que serveixen per a expressar qualsevol nombre en el sistema de numeració decimal. xifra romana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jutge recte. Una persona recta. Recte ús de l'autoritat. Un recte judici. El recte ús dels mots, de les lletres. Última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l'anus o bé en la cloaca. Últim tram del tub digestiu d'alguns invertebrats, com els mol·luscos [...]
