1.
sovintejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, emprar, etc., sovint. Vejam si sovintegeu més les vostres visites. Esdevenir, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella. [...]
|
2.
sovintejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
sovintejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer sovint] menudear. D'un temps ençà sovinteja més les visites, de un tiempo acá menudea más las visitas. v intr 2 [esdevenir-se sovint] menudear. [...]
|
4.
sovintejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
granejar. Sovintejaven els crits i granejaven els cops. Cp. repetir, prendre's una cosa per vici Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
menudear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer con frecuencia] sovintejar. Desde hace una temporada menudea sus visitas, des de fa una temporada sovinteja les seves visites. 2 [contar detalladamente] engrunar, detallar. v intr 3 [ocurrir frecuentemente] sovintejar. Esta primavera menudean las lluvias, aquesta primavera sovintegen [...]
|
6.
freqüent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rei li trameté cartes molt espesses (Desclot, citat per Alc.). Cp. periòdic Ant. Espaiat. Rar. Infreqüent. Esporàdic. 2 Ésser freqüent: sovintejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
acudir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que haig de fer. 6 p fr [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre. 7 [ir a menudo] sovintejar. 8 [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre. 9 [desgracias] sobrevenir, caure al damunt. 10 [el [...]
|
8.
repetir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(a). 2 Repetir-se, un fet: Sovintejar. Granejar. Revenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor d'altri. Cp. refer camí, desfer camí, recular, retrocedir, tornar endarrere Tornar en si: Reanimar-se. Retornar-se. 2 Tornar a: recomençar. Ja recomença a ploure. renovar, tornar a fer. Renovar les promeses. ?de nou. Fer de nou. Esdevenir-se de nou. Florir de nou un roser, tornar a florir. Una gran quantitat de verbs es construeixen amb el prefix re- amb el sentit de tornar a: Recaure. Renéixer. Reflorir. Reviure. Rebotar, etc. Tornar a la boca, un menjar: Reglotar. Regurgitar. Tornar a casa, al vespre: Retirar. Tornar a la mateixa: → perseverar. 3 v. tr. restituir retornar. M'has de retornar el llibre que et vaig deixar. reintegrar. Li van ser reintegrats els vint euros que hi havia posat. retre. Va haver de retre tot el que havia rebut. Retre la salut a un malalt. reduir, tornar al seu lloc o estat natural, esp. en medicina. reemborsar o reembossar, tornar diners. V. el que hem notat més amunt sobre el prefix re-. 4 Tornar-se així o així, una cosa: esdevenir posar-se. Es va posar tot vermell. fer-se. Aquest vi es fa agre. Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]
|