Resultats de la cerca bàsica: 152.645
|
91.
nyac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra. [...]
|
|
92.
congruent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que convé, que s'ajusta, que correspon bé. En geom., que es pot superposar a un altre i que hi coincideix exactament. Figures congruents. [...]
|
|
93.
bascós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que basqueja, que està impacient. Que fa venir basques. [...]
|
|
94.
lactant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que lacta. Que encara mama. Infant que encara mama. [...]
|
|
95.
atacat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
|
|
96.
acabat 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més tard. Acabat, què farem? en acabat Més tard. En acabat, què farem? acabat de [o en acabat de] Després de. Acabat de dinar, no treballis. acabat que [o en acabat que] Després que. Acabat que hauràs fet això, vine a dir-m'ho. [...]
|
|
97.
rasclum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que, gratant o rascant, s'ha separat d'allò a què estava adherida. Menjar que ha quedat agafat al recipient en què s'ha cuinat. [...]
|
|
98.
donable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser donat. Que pot esdevenir-se, que és possible. [...]
|
|
99.
pudent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que put. Que manifesta mal geni, que és malsofert, malhumorat. [...]
|
|
100.
correligionari correligionària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que professa la mateixa religió que una altra. Persona que té la mateixa opinió política que una altra. [...]
correligionari correligionària
|
correligionari correligionària
1 m. i f. [LC] [RE] Persona que professa la mateixa religió que una altra.
2 m. i f. [LC] [PO] Persona que té la mateixa opinió política que una altra.