Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 1.193
|
31.
Traducció de topònims no catalans / Traducció de noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
|
|
32.
Noms de colors: blaugranes o blaugrana?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
|
|
33.
noms propis no catalans (pronunciació)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
|
|
34.
Com es diu inframundo en català? / inframón o inframon?
Font
Fitxes de l'Optimot
de l'inframon.
Aquest mot s'havia escrit anteriorment amb accent, perquè conservava l'accent diacrític de món. Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, però, ha deixat de portar-ne, atès que en la normativa ortogràfica actual els derivats i compostos de [...]
|
|
35.
alt-medieval, alt medieval o altmedieval? / baix-medieval, baix medieval o baixmedieval?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un bon nombre de compostos catalans s'escriuen en un sol mot i sense guionet. Aquest és el cas dels adjectius altmedieval i baixmedieval.
L'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles VI i XII és altmedieval (i no alt-medieval ni alt medieval).
L'adjectiu que [...]
|
|
36.
La vocal o: accent obert o greu / Distribució d'accents oberts i tancats
Font
Fitxes de l'Optimot
, Vandellòs, etc.
els compostos de bo (de debò, malbò...), so (ressò...), to (semitò), tro (retrò)
els compostos de clos (exclòs, inclòs...), cos (guardacòs...), gros (bocagròs...), os (renòs)
En mots plans, la majoria:
apòstol, autògraf, bibliòfil, còncau, dòlmens, fenòmens, lògic, melòman, mòbil [...]
|
|
37.
Separació de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
|
|
38.
gènere de noms d'institucions i organismes no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopas [...]
|
|
39.
Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
|
|
40.
Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font
Fitxes de l'Optimot
, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).
2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no [...]
|
