1 deífic 2 Fig. bell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

diví. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

superb. Vivia en un palau superb. soberg. Era d'una bellesa soberga. màgic(fig.) indescriptible inefable diví. Té una veu divina. Era un gos d'una bellesa divina. espaterranto espatarrant prodigiós portentós sobrenatural(fig.). Era una dona d'una bellesa sobrenatural. admirable, bell [...]

1 hàlit(poèt.) aflato flat. L'aflat diví. Les serps amb llur aflat. esperit. Tapar els esperits, tapar l'alè, privar de respirar. buf, aire que hom produeix bufant. alenada, aire que surt dels pulmons en una respiració. baf, alè, esp. amb referència a la seva olor. Fas un baf d'alls que no es [...]

1 mot. En sentit gramatical és més propi mot que paraula. verb(forma antiga o usada solament en algunes expressions de caràcter religiós: El Verb diví.) 2 Esp. Prometença verbal. Tenir paraula. fe. Mancar a la fe donada. A fe d'home honrat. 3 Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa [...]

estatuaris. galà o garrit, que ens captiva per la seva gràcia, pels seus encants. diví (hiperb.) incomparable celestial (música, cant, veu, etc.) angelical, d'una bellesa acompanyada de puresa. inefable, d'una bellesa que hom no pot descriure. indescriptible (->) idíl·lic (paisatge, escena, etc [...]

espatarrant. envejable. Tenia una salut envejable. auri o d'or. Té un cor d'or. bell. Hem tingut una bella collita. És una bella persona. diví com cal satisfactori, bastant bo. reeixit. L'arròs era molt reeixit. recomanable millor, més bo sobirà(en certes frases). Un remei [...]