FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ser rei per dret diví. Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat. Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l'Olimp. divinitat tòpica Divinitat local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part de l'ofici diví, amb què s'inicien les hores canòniques del dia. haver-hi matines [o ésser dia de matines] Haver-se de llevar molt de matí. [...]