, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir: Present d'indicatiu: arguïm, arguïu Present de subjuntiu: arguïm, arguïu Imperatiu: arguïm, arguïu Imperfet d [...]

Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte. Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]

La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]

conversa havia fluït animadament. En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple: La tinta és una substància fluida. Té un [...]

, metgessa Convé remarcar, però, que marquesa i princesa s'escriuen amb s i, per tant, es pronuncien amb essa sonora (com casa).  [...]

, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols; quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?; quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.  [...]

Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:  No s'escriu... S'escriu... explaiar esplaiar explanada esplanada expoliar espoliar exprémer esprémer extendre (i e [...]

verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple: treu o trau, però traurà neix o naix, però naixerà jeu o jau, però jaurà heu [...]

El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament: He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.  [...]

Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]