61.
querer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quiera (o quiera o no quiera) tant si vol com si no vol. 22 ¿qué quiere decir con esto? què vols (o voleu) dir amb això?23 ¿qué quieres? què vols?24 ¡qué quieres! (o ¡qué quieres que le haga!, o ¡hagamos!) i què vols que hi faci!25 querer bien voler bé. 26 querer decir voler dir. 27 querer es poder voler [...]
|
62.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar [...]
|
63.
atravesar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[reñir] barallar-se. 13 [ponerse entre medias] entravessar-se. 14 fig [en el camino, vida, carrera, etc] interposar-se. 15 fig i fam [una persona] entravessar-se, no poder pair. Lo tengo atravesado, el tinc entravessat (o no el puc pair). [...]
|
64.
canto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig cant del cigne. 15 canto gregoriano, llano cant gregorià, pla. 16 canto rodado còdol, palet, cantal. 17 canto vivo cantell viu. 18 darse con un canto en los dientes fig donar-se per satisfet, poder estar ben content. 19 de canto de cantell. 20 ir de un canto para que fig i fam anar de poc (o d'un [...]
|
65.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gent, menys feina. 9 a más correr a més (o tot) córrer, molt corrents. 10 a más no poder [trabajar] amb totes les forces. 11 a más no poder [mucho] d'allò més. Es tonto a más no poder, és d'allò més tanoca. 12 a más tardar a tot tardar, al més tard, a tot estirar. 13 a más y mejor [mucho] d'allò més [...]
|
66.
alcanzar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tren de les dues. 17 abastar, heure, allargar. Alcánzame la fruta, abasta'm la fruita. 18 envestir, atropellar. Dos peatones fueron alcanzados por el tren, dos vianants van ésser atropellats pel tren. v intr 19 arribar a, aconseguir de. No alcanzo a hacer algo útil, no arribo a fer res d'útil. 20 poder [...]
|
67.
sueño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dormir sueño desvetllar-se, no poder aclucar l'ull. 15 perder el sueño fig i fam perdre el son, capficar-se, neguitejar-se. 16 quitar el sueño fig i fam [preocupar] amoïnar, donar maldecaps (o mal de ventre). 17 tener un sueño que no ve fig i fam caure de son, tenir una son que no hi veu. [...]
|
68.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que yo, ja em passes: en saps més que jo. 24 [omitir] passar. 25 [saltar] saltar, passar per alt. Has pasado una raya: vuelve a leerlo, has saltat una ratlla: torna-ho a llegir. 26 [una lección] passar. 27 dejar pasar deixar passar. 28 hacer pasar fer passar. 29 pasar por alto passar per alt. 30 poder [...]
v tr 1 [cruzar] passar. Pasar un río a nado, passar un riu nedant. 2 [atravesar] travessar. El túnel pasa la montaña, el túnel travessa la muntanya. 3 [de un sitio a otro] traslladar. He pasado mi dormitorio a la habitación de al lado, he traslladat el meu dormitori a l'habitació del costat. 4 [volver] girar. No pases la hoja aún, no giris full encara. 5 fer passar. El criado nos pasó al salón, el criat ens va fer passar al saló. 6 [hacer llegar] fer arribar, portar. Aún no me has pasado la cuenta, encara no m'has fet arribar el compte. 7 [filtrar] passar. Pasar un líquido por el colador, passar un líquid pel colador. 8 [alargar] allargar, passar. Pásame la sal, passa'm la sal. 9 [colar] passar. Pasar contrabando, passar contraban. 10 [tiempo] passar. Pasó dos años en París, va passar dos anys a París. 11 [deslizar] passar. Pasar la mano por la cabeza, passar la mà pel cap. 12 [tragar] empassar-se pron. No puedo pasar esta sopa, no puc empassar-me aquesta sopa. 13 fig empassar-se pron. Creyó que yo pasaría la trola, va creure que jo m'empassaria la bola. 14 [contagiar] encomanar. Me has pasado tu tos, m'has encomanat la teva tos. 15 [ir más allá] passar, ultrapassar. Pasar el círculo polar, passar el cercle polar. 16 [dejar atrás] passar. Ya hemos pasado las Navidades, ja hem passat el Nadal. 17 [superar] passar. Pasar una enfermedad, passar una malaltia. 18 [sufrir] passar, sofrir. Ha pasado muchas calamidades, ha passat moltes calamitats. 19 [aprobar] superar, aprovar. Pasar un examen, superar un examen. 20 [tolerar] passar. Esta vez te lo paso pero no lo hagas más, aquesta vegada t'ho passo però no ho facis més. 21 fig [rebasar] passar, ultrapassar. Pasar los límites de la prudencia, passar els límits de la prudència. 22 [adelantar] passar. 23 [aventajar] passar. Ya me pasas: sabes más que yo, ja em passes: en saps més que jo. 24 [omitir] passar. 25 [saltar] saltar, passar per alt. Has pasado una raya: vuelve a leerlo, has saltat una ratlla: torna-ho a llegir. 26 [una lección] passar. 27 dejar pasar deixar passar. 28 hacer pasar fer passar. 29 pasar por alto passar per alt. 30 poder pasar poder passar. v intr 31 [recorrer] passar. La procesión pasa por delante de casa, la processó passa per davant de casa. 32 fig passar. La cañería de agua pasa por debajo del muro, la canonada d'aigua passa per sota el mur. 33 [de un sitio a otro] passar. El pájaro pasó de una rama a otra, l'ocell va passar d'una branca a una altra. 34 passar. No se puede pasar a ver al enfermo, no es pot passar a veure el malalt. 35 [poder pasar] passar. La mesa no pasa por la puerta, la taula no passa per la porta. 36 [atravesar] passar. El cable submarino pasa de una orilla a otra del Atlántico, el cable submarí passa d'una vora a l'altra de l'Atlàntic. 37 passar. Pasemos al análisis de la cuestión, passem a l'anàlisi de la qüestió. 38 [ser admitido] passar. Esta mentira sí que no pasa, aquesta mentida sí que no passa. 39 [ser tenido por] passar. Pasar por ladrón, passar per lladre. 40 [ir] passar. Pasa por mi despacho, passa pel meu despatx. 41 [tirar] passar. Son gente que pasan con muy poco, són gent que passen amb molt poc. 42 [el tiempo] passar. Pasan los días y las semanas y no se resuelve nada, passen els dies i les setmanes i no es resol res. 43 [terminarse] passar. Ya han pasado los fríos, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, això va passar ahir. ¿Qué te pasa?, què et passa? 45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant donar-se'n (o fotre-se'n). Paso de todo, tant se me'n dona tot. 50 pasar de largo passar de llarg. 51 pasar a limpio passar en net. 52 pasarlo bien (o mal) passar-s'ho bé (o malament). 53 pasarlo bomba (o en grande) passar-ho (o passar-s'ho) d'allò més bé. 54 pase lo que pase passi el que passi (o el que vulgui). 55 que pase lo que pase (o que pase lo que quiera) que sigui el que Déu vulgui. v pron 56 passar intr. Siéntate hasta que se te pase el mareo, seu fins que et passi el mareig. 57 [extinguirse] passar-se. El fuego se pasa, el foc es passa. 58 passar intr. Se me pasó el turno y tuve que hacer cola otra vez, em passà el torn i vaig haver de fer cua altra vegada. 59 [cambiar] passar-se. Se ha pasado al enemigo, s'ha passat a l'enemic. 60 [ajarse] passar-se. 61 [podrirse] passar-se. Los melocotones se han pasado, els préssecs s'han passat. 62 [estropearse] passar-se. Si tardáis tanto el arroz se pasará, si trigueu tant es passarà l'arròs. 63 [excederse] passar-se, passar de la ratlla, passar-se de rosca. Te estás pasando, t'estàs passant. 64 [un tiempo] passar intr. Se ha pasado el día lloviendo, el dia ha passat plovent. 65 [estar] passar intr. Se pasa la mitad del año en Madrid, passa la meitat de l'any a Madrid. 66 [privarse] passar-se. Me puedo pasar sin ti, em puc passar sense tu. 67 [olvidarse] oblidar-se de, no pensar a. Se me pasó advertirle que no tardaré, no vaig pensar a advertir-li que no trigaré. 68 [pasar inadvertido] passar per alt (o desapercebut). No se le pasa nada, no li passa res per alt. 69 pasarse de ésser massa. Se pasa de generoso, és massa generós. 70 pasarse de listo fer massa el viu, ésser més llest que una daina, ésser més viu que una centella. 71 pasarse por passar per. Me pasaré por tu casa a recoger el paquete, passaré per casa teva a recollir el paquet. |
69.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
semilunar. 42 hueso temporal anat temporal. 43 no dejar a uno hueso sano fig i fam [criticar] deixar algú com un drap brut. 44 no poder uno con sus huesos fig i fam no tenir cap os sencer. 45 romperle a uno los huesos (o un hueso) fam rompre la crisma, desfer (o girar, o rompre) la cara, fer un cap nou, fer [...]
|
70.
perder
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 [dejar de tener] perdre. Perder las llaves, perdre les claus. 2 [desaprovechar] perdre. Perder el tiempo jugando, perdre el temps jugant. 3 [dejar de poseer] perdre. Perder la salud, perdre la salut. 4 [no poder utilizar] perdre. Perder el tren, perdre el tren. 5 [...]
|