Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

satèl·lit

m. [LC] Servent d'algú per a executar les seves ordres. Els satèl·lits del tirà.
m. [LC] Persona que va sempre amb algú com si en fos un servent.
m. [LC] En aposició, que depèn d'una influència, d'un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País satèl·lit. Estat satèl·lit.
m. [FIA] Cos celeste que gira al voltant d'un altre, especialment d'un planeta primari. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Els quatre satèl·lits de Júpiter.
[FIA] [TC] satèl·lit artificial Giny que descriu una òrbita al voltant d'un planeta o, per extensió, al voltant d'un satèl·lit.
[CO] satèl·lit de comunicació Satèl·lit artificial que s'utilitza per a servir d'enllaç telefònic, de ràdio i de televisió entre diversos punts de la superfície terrestre.
adj. [MD] Que segueix un trajecte juntament amb un altre òrgan. Les venes i els nervis són satèl·lits d'una artèria.
adj. [MD] Secundari i proper a una lesió primitiva, s'aplica a algunes lesions, adenopaties, etc.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions