1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar [...]

1 inclinar. 2 (desplomar-sepron.) caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 transvasar. 2 inclinar. 3 apartar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 inclinar. cot. Anar amb el cap cot. sobreplomat(mur, etc.) atalussat tenir caiguda (una cosa) cap a(la dreta, etc.) pendent(->) 2 (Dit d'una persona) propens enclí predisposat procliu Ant. Desinclinat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 trasviar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció normal. difractar refractar reflectir inclinar, desviar d'una posició o d'una direcció. El camí s'inclina cap a la dreta. derivar. Han derivat l'aigua del canal. decantar. Les riqueses decanten de Déu. apartar(->) 2 [...]

1 inclinar. 2 Fig. Abatre l'orgull d'algú; rebaixar-lo d'una manera mortificant. rebaixar apocar(fig.) ajupir(fig.), usat esp. com a pron. mortificar confondre. Confondre el seu orgull. omplir de confusió trepitjar(fig.), humiliar algú en el seu honor. donar un miquel donar una bufetada [...]

, estirar-lo. 2 incitar. empènyer(->) inclinar induir 3 provocar. 4 (moure'spron.) agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids [...]