Resultats de la cerca frase exacta: 74
|
1.
inclinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar (quelcom) de la seva posició o direcció, especialment vertical. Inclinar un vas. Inclinar el cap en senyal de respecte. El camí, allà, s'inclina cap al nord. Va inclinar-se i va collir un grapat de terra. Fer tendir. Això el va inclinar a la benevolència. [...]
|
|
2.
inclinar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
inclinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Desviar alguna cosa d'una posició o direcció, especialment vertical. [...]
|
|
4.
inclinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Construcció
Desviar una recta, una figura o una forma geomètrica d'una posició o direcció, especialment de la vertical. [...]
|
|
5.
inclinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 inclinar. Va inclinar el cap en senyal de respecte, inclinó la cabeza en señal de respeto. 2 fig [fer tendir] inclinar. Això el va inclinar a la benevolència, eso le inclinó a la benevolencia. v pron 3 inclinarse. 4 fig inclinarse. M'inclino a creure-ho, me inclino a creerlo. [...]
|
|
6.
inclinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 inclinar. Inclinar la cabeza en señal de respeto, inclinar el cap en senyal de respecte. 2 fig inclinar. Aquel hecho lo inclinó a la benevolencia, aquell fet l'inclinà a la benevolència. v intr 3 inclinar-se pron. Inclinar a un lado, inclinar-se cap a un costat. 4 [parecerse] assemblar-se [...]
|
|
7.
inclinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar [...]
1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar (fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar, donar inclinació o talús a la cara d'una paret, a un terreny, etc. desnivellar torçar. El pal era ben vertical, però s'ha torçat. ajeure, inclinar, la pluja o el vent, els blats, etc., deixant-los en posició gairebé horitzontal. humiliar, en frases com humiliar el front. 2 (inclinar-se pron.) abaixar-se. Si no t'abaixes, no podré passar. obliquar (intr.), perdre, una paret, etc., la posició vertical. prendre balanç, inclinar-se, una cosa. sobreplomar (intr.), tenir, una roca, una paret, etc., inclinació enfora, de dalt a baix. perdre el plom estar fora de plom 3 Fig. (Dit d'una persona) predisposar, disposar o inclinar algú a alguna cosa. moure induir incitar 4 decantar-se. Per quina opinió et decantes? tendir. Tendir a la tristesa. propendir, tenir propensió per a quelcom. Cp. optar Ant. Desinclinar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
8.
acalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. Inclinar-se, ajupir-se. L'Àngels s'acalà per mirar-me més de la vora. [...]
|
|
9.
predisposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar o inclinar per endavant (algú) a alguna cosa. [...]
|
|
10.
clino- [o clini-, o clin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. klínein, 'inclinar'. Ex.: clinòmetre, clinodactília, clinícola, clinartrosi. [...]
|
1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol.
reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa.
vinclar (fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards.
esbiaixar, col·locar una cosa de biaix.
desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical.
atalussar, donar inclinació o talús a la cara d'una paret, a un terreny, etc.
desnivellar
torçar. El pal era ben vertical, però s'ha torçat.
ajeure, inclinar, la pluja o el vent, els blats, etc., deixant-los en posició gairebé horitzontal.
humiliar, en frases com humiliar el front.
2 (inclinar-se pron.)
abaixar-se. Si no t'abaixes, no podré passar.
obliquar (intr.), perdre, una paret, etc., la posició vertical.
prendre balanç, inclinar-se, una cosa.
sobreplomar (intr.), tenir, una roca, una paret, etc., inclinació enfora, de dalt a baix.
perdre el plom
estar fora de plom
3 Fig. (Dit d'una persona)
predisposar, disposar o inclinar algú a alguna cosa.
moure
induir
incitar
4 decantar-se. Per quina opinió et decantes?
tendir. Tendir a la tristesa.
propendir, tenir propensió per a quelcom.
Cp. optar
Ant. Desinclinar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana