Desviar (quelcom) de la seva posició o direcció, especialment vertical. Inclinar un vas. Inclinar el cap en senyal de respecte. El camí, allà, s'inclina cap al nord. Va inclinar-se i va collir un grapat de terra. Fer tendir. Això el va inclinar a la benevolència. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Desviar una recta, una figura o una forma geomètrica d'una posició o direcció, especialment de la vertical. [...]

v tr 1 inclinar. Va inclinar el cap en senyal de respecte, inclinó la cabeza en señal de respeto. 2 fig [fer tendir] inclinar. Això el va inclinar a la benevolència, eso le inclinó a la benevolencia. v pron 3 inclinarse. 4 fig inclinarse. M'inclino a creure-ho, me inclino a creerlo.  [...]

v tr 1 inclinar. Inclinar la cabeza en señal de respeto, inclinar el cap en senyal de respecte. 2 fig inclinar. Aquel hecho lo inclinó a la benevolencia, aquell fet l'inclinà a la benevolència. v intr 3 inclinar-se pron. Inclinar a un lado, inclinar-se cap a un costat. 4 [parecerse] assemblar-se [...]

1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar [...]

Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. Inclinar-se, ajupir-se. L'Àngels s'acalà per mirar-me més de la vora.  [...]

Disposar o inclinar per endavant (algú) a alguna cosa. [...]

Forma prefixada del mot gr. klínein, 'inclinar'. Ex.: clinòmetre, clinodactília, clinícola, clinartrosi. [...]