caler (o caldre) que(+ subjuntiu) no poder menys de... ésser cas de. És cas de veure si podem ajudar-la. ésser convenient que... (és menys fort que haver de) ésser indispensable que... (+ subjuntiu) ésser qüestió de(fer una cosa), caldre fer-la. deure, haver de fer quelcom per necessitat [...]

versemblant creïble. Aquesta notícia no és creïble. suposable plausible presumptiuCp. presumpte endevinable ésser fàcil que(+ verb en subjuntiu). És fàcil que avui arribi. admissible Ant. Improbable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

que el món és món 2 Sempre que (conj. condicional; es construeix amb el verb en subjuntiu): Tota vegada que. Tota vegada que ho desitgis, vine'm a veure, sempre que ho desitgis... 3 Per sempre: Eternament(->). A perpetuïtat. Per sempre més. Sense límit (o fi, o terme). Manuel Franquesa i [...]

1 conj. condicional quan. Quan el teu pare t'ho proposa, és que es tracta d'una cosa bona. si de caso si per cas. Si de cas plou, no vinguis. 2 Les expressions següents, substitutives de si, es construeixen amb el verb en subjuntiu: sempre que. Sempre que vingui el teu germà, fes-m'ho saber [...]

punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]

1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]