Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.405
|
141.
l'Abella o Sant Martí de Centelles?
Font
Fitxes de l'Optimot
Sant Martí de Centelles
El nom oficial de la capital del municipi de Sant Martí de Centelles és Sant Martí de Centelles, i no l'Abella, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
|
|
142.
Santa Maria de Corcó o l'Esquirol?
Font
Fitxes de l'Optimot
l'Esquirol La denominació oficial d'aquest municipi és l'Esquirol. Des de l'any 2014 el topònim l'Esquirol substitueix el nom Santa Maria de Corcó, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009. [...]
|
|
143.
Combinacions de dos pronoms: li ho o l'hi?
Font
Fitxes de l'Optimot
ho. Per exemple:
La nena li ho porta (La nena porta això a la mestra).
Cal tenir en compte que els parlars que pronominalitzen el complement indirecte amb la forma hi (en comptes de li), també fan servir la combinació l'hi en aquests casos, perquè representen el complement indirecte amb la forma hi [...]
|
|
144.
Com es diu 'a lo loco' i 'a lo que salga' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]
|
|
145.
El mot què com a pronom interrogatiu / El mot que com a forma exclamativa
Font
Fitxes de l'Optimot
el nom què, equivalent a 'quid de la qüestió'. Per exemple:
Què menges? (pronom)
No sé què li passa. (pronom)
Ja em diràs el què! (nom)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.9.1d i 28.9.1e)
[...]
|
|
146.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
|
147.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
|
148.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
|
149.
'a vegades' o 'de vegades'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar 'algunes vegades', es poden fer servir les locucions a vegades o de vegades, indistintament. Per exemple:
A vegades, tens molt geni.
No t'entenc, de vegades!
A vegades, els ocells fan caguerades.
[...]
|
|
150.
al peu de o a peu de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
|
