Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.935

1. Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple: No sé què voleu fer [...]
2. L'article personal: 'en', 'na' i 'el', 'la' / L'article davant de noms de persona
Font Fitxes de l'Optimot
3. Ús de l'article en els noms de lloc
Font Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc. En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
4. Ús de l'article davant dels noms de persona, d'animals i d'objectes singulars / 'en Pau Casals' o 'Pau Casals'?
Font Fitxes de l'Optimot
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple: La Maria m'ha dit que vindrà. En Josep sempre es queixa. També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
5. Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats / l'UOC o la UOC?
Font Fitxes de l'Optimot
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen. Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
6. Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense. Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
7. Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple: del Caire a la Haia per l'Havana de la Manxa cap als Monegres Contràriament, en [...]
8. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
9. Preposició davant dels noms dels mesos: el febrer, al febrer, pel febrer o en febrer?
Font Fitxes de l'Optimot
utilitzar la preposició per. Per exemple: Pel maig hi vam anar tres vegades. Finalment, també és possible introduir el nom del mes amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple: Es van [...]
10. Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Font Fitxes de l'Optimot
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple: a Las Bárdenas de La Rioja per Los Angeles des de Le Havre d'El Bierzo a El Cobre Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
Pàgines  1 / 294 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>