Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i e [...]
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.
[...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment.
Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.
S'escriu bé, béns en els casos següents:
amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]