Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil nou- [...]
L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:
la segona pàgina
el dinovè capítol
la trenta-setena posició
la primera fila
En aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En [...]