El pluralde mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació deplural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
acabats en es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés.
En els numerals ordinals i altres paraules acabades en e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré.
En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).
En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.
1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]