Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
bus amb què heu vingut:
quan és un pronom interrogatiu: Què vols?, No sé què hi ha;
quan és un pronom exclamatiu: Què dius ara!;
amb el significat de 'quid d'una qüestió': Encara m'han de dir el què, Cal analitzar tots els quès i els perquès.
S'escriu que en els casos següents:
quan és un [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
