El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme [...]
, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal aen parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la [...]
El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple:
L'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm.
Període d'impartició i horaris (apartat de [...]
Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En [...]
