A l'hora de reproduir les ordres que s'intercanvien en el diàleg amb
l'ordinador, es recomana d'utilitzar l'imperatiu. Concretament, es fa
servir el tractament de vós (la segona persona del plural) en els missatges que el programa
adreça als usuaris. I s'utilitza el tractament de tu (la segona [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple:
Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me).
Estigue't quiet (en lloc de estigues-te). [...]
.
Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:
El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)
D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem [...]
infinitiu, gerundi o imperatiu, el pronom feble es col·loca al darrere. Per exemple:
Pensant-hi bé, val més que no li diguis res.
Truca-li tan aviat com puguis.
4. En el cas de les perífrasis verbals, el pronom pot anar al davant de la perífrasi, al darrere o entre les formes verbals que la constitueixen [...]
