En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen [...]
De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un p [...]
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es ma [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
eleccions que s'acosten.
Aquesta reunió s'ha fet amb la intenció d'obtenir una bona entesa i arribar a un acord.
L'expressió en ordre a és una mala adaptació del castellà en orden a.
[...]
Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i [...]
L'indefinit qualsevol, quan funciona com a adjectiu, adopta la forma qualssevol per fer el plural. Així, quan aquest indefinit fa referència a dos o més elements, la forma adequada en plural és qualssevol, i no qualsevols. Per exemple:
Que vinguin tres xicots qualssevol.
Qualssevol que siguin les [...]
En català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o [...]
