Els articles definits el ila, els articles personals en i na, ila preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so dela essa sonora, que cal distingir del so dela essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
Les preposicions a, dei per ila forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
, unça, etc. I els noms derivats de verbs amb les terminacions -ança, -ença: alternança, semblança, creixença, temença, etc.
A final de mot es pot trobar:
s: cabàs, gos, nas, etc.
ç: braç, feliç, terç, veloç, etc.
És útil recordar l'ortografia del so dela essa sorda en alguns casos [...]
que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc.
S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs dela segona [...]
, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib.
2. Darrere de vocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
connectar (i derivats: connector, connexió...);
innocent (i derivats: innocència, innocentada...);
bienni, trienni, decenni, mil·lenni; cànnabis, perenne, tarannà; Anna, Susanna, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament dela n, en registres més formals és recomanable [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament dela m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]