Els mots construïts amb prefixos en general s'escriuen aglutinats. Per exemple: arximilionari, asimètric, bescanvi, bicameral, coexistir, desacostumar, hemicicle, interdisciplinari, macroconcert, monocèfal, postreforma, precristià, procreació, pseudoderivat, refer, sobreprotector, ultraconservador [...]

Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple: vice primer ministre ex Unió Soviètica manifestació [...]

Si un prefix va seguit d'un mot que comença amb majúscula, cal deixar un espai en blanc entre el prefix i aquest mot. Per exemple: anti OTAN ex Iugoslàvia ex URSS fluorescència anti Stokes l'Europa post Maastricht pre Il·lustració Ara bé, si el mot prefixat constitueix un nou nom propi, el pref [...]

. Aquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop. En canvi, aquesta e no es troba en els [...]

El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]

El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]

El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones. De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents: - Els mots [...]

A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc. Cal [...]

Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents: Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]

Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar la independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per exemple: tractat hispano-americà [...]