Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha la preposició de i, si escau, l'article. Per exemple: plaça de l'Àngel, carrer de les Lletres. De vegades, però, la preposició de s'elideix i l'article també. Així, [...]
Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si va [...]
Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Amb preposició:
Generalment es fa servir la preposició a per fer referència al mes en general. Per exemple:
La desgràcia va passar a l'octubre.
En molts casos també es pot ut [...]
prou, a més, en alguns parlars es fa la flexió de gènere i s'adopten formes femenines: prouta, proutes.
Cal recordar, però, que aquestes formes flexionades, pròpies dels registres informals de certs parlars, no són adequades en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen [...]
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment, d [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política [...]
Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal ten [...]
Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió numèrica també [...]
