Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc.
S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]
pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple [...]
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
, rajolí, ajut, jutge; Jacob, etc.
A banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e:
en els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc.
en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca [...]
Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
per a + el: per al
per a + els: per als
Per exemple:
Va [...]
pèls de punta, prendre el pèl, un noi pèl-roig (però repel, a contrapel...).
S'escriu pel, pels quan és una contracció de per + el, per + els: Passa pel pont i pels camins marcats.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:
quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]