Estratègia d'alimentació típica dels balenoptèrids que consisteix a envestir les moles de krill i, posteriorment, filtrar les preses mitjançant les barbes. [...]
Nomenclatura científica establerta per Linné pera denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat. [...]
Comportament reproductiu dels individus mascles d'alguns grups d'artròpodes consistent a establir i defensar un territori propi dalt d'un turó, oa les parts altes d'un terreny, per poder-se aparellar amb alguna de les femelles que hi acudeixen. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i [...]
Amfibi de l'ordre dels urodels, de la família dels salamàndrids, que pot fer fins a 300 mm de llarg, robust, amb el cap deprimit i més ample que llarg, amb la cua musculosa, llarga, utilitzada activament pera la natació i amb una carena dorsal ventral, i amb el dors de color bru o verd oliva, del [...]
Bossa de pell que s'infla present a la regió cervical d'algunes espècies d'ocells, mamífers, rèptils i amfibis, utilitzada pera amplificar sons opera emmagatzemar aliments. [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels pelodítids, que fa fins a 50 mm de llarg, amb el musell arrodonit i la pupil·la vertical, la llengua lliure per davant i de perímetre subcircular, amb berrugues dorsals ordenades en fileres longitudinals, amb el dors de color gris o verd oliva [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels rànids, que pot fer fins a 100 mm de llarg, amb el cap ample i el musell arrodonit, amb la pupil·la horitzontal i el timpà visible, amb la pell llisa i amb petites rugositats laterals, de color bru o vermellós i amb taques fosques i bandes a [...]