[...]

 [...]

 [...]

Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels zoàrcids, anguil·liforme i sense aleta caudal diferenciada, sense escates i de color marró clar, amb taques fosques repartides per tota la zona dorsal, que habita en aigües poc profundes del litoral i a la desembocadura d'alguns rius al nord-est [...]

Peix de l'ordre dels estomiformes, de la família dels gonostomàtids, de costums mesopelàgics, amb el cos allargat, de color blanquinós, sense escates i amb la boca grossa, que viu al Mediterrani i en aigües temperades de l'Atlàntic, l'Índic i el sud del Pacífic. [...]

Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani. [...]

Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, que té l'espatllera de color groguenc o bru olivaci, amb taques negres a les plaques dorsals i marginals, placa supracaudal única, cua sense tubercle i uns esperons a les cuixes. [...]

Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels emídids, amb una closca que pot fer fins a 30 cm de llarg, de color fosc, gris, verdós o negre amb línies i punts grocs, amb cinc plaques vertebrals i quatre plaques costals que de vegades poden estar dividides o fragmentades, sense plaques [...]

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cos de secció cilíndrica recobert d'escates imbricades dorsalment carenades, el cap cònic, sense collaret, la cua rígida i molt llarga, i el dors bru o verd [...]

Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels dermoquèlids, amb una closca que pot fer fins a 180 cm de llarg, sense plaques, amb una gruixuda pell coriàcia de colors foscos, sovint negra amb taques clares, que al dors està replegada formant entre 5 i 7 crestes en disposició longitudinal que [...]