Pel que fa a les denominacions oficials d'origen i de qualitat de productes alimentaris, se'n tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim, llevat que tingui una forma tradicional en la llengua d'arribada. Per exemple:
En català:
Pollastre de la Raça Prat
Préssec de Pinyana [...]
En les denominacions oficials d'origen, que són els noms oficials de productes agroalimentaris amb unes característiques concretes que se circumscriuen a una localitat, regió o país determinat, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements que en formen part, tret dels [...]
En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog.
descansi en pau (o en pau [...]
Els noms d'estats, nacions, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional en un text en català només es tradueixen si tenen una forma tradicional catalana. Si no disposen d'una forma adaptada, s'escriuen en la llengua d'origen o, en el cas de noms d'alfabets diferents del llatí [...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]