Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat. [...]
Transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmònids joves just abans de fer la migració del riu al mar, que els permet adaptar-se al nou medi de vida. [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 30 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, els joves de color gris rosat i els adults de color gris marronós amb taques més o menys visibles i ordenades en sèries longitudinals [...]
Mol·lusc cefalòpode decàpode de la família dels sepiòlids, de cos oval i amb les aletes amples i arrodonides, que viu en profunditats entre els 50 i els 200 m en fons fangosos de la Mediterrània, d'on és endèmic. [...]
Equinoderm de la classe dels equinoïdeus, de la família dels equínids, de configuració regular i de color rosat intens, que viu al nord-est de l'oceà Atlàntic en hàbitats rocosos entre els 0 i els 40 metres o en profunditats superiors. [...]
Mol·lusc cefalòpode decàpode de la família dels sepiòlids, de cos oval i amb les aletes amples i arrodonides, que viu en profunditats entre els 100 i els 500 m en fons marins sorrencs o argilosos del Mediterrani i de les costes de l'Atlàntic occidental. [...]
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani. [...]
Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels mitílids, de carn blanca o rosada, amb periòstrac robust fosc i molt pelut, conquilla similar a la del musclo però amb els embons no terminals, que forma colònies sobre els substrats durs, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible. [...]