Forma particular amb què el parlant, condicionat per l'intercanvi comunicatiu, es refereix a un objecte de la realitat, plasmada en un sintagma nominal més o menys complex. [...]

Dit del fenomen que no pertany pròpiament a la llengua, sinó a la realitat, la cultura o la societat en què es produeix, però que intervé en la producció i la comprensió dels enunciats. [...]

Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a què es refereix un signe lingüístic. [...]

Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'activar la relació entre els interlocutors per mitjà d'una referència a l'acte de comunicació en curs o bé a altres aspectes de la realitat, amb un valor metacomunicatiu o fàtic. [...]

En glossemàtica, realitat cognitiva de les llengües prèvia a l'estructuració semàntica feta per la forma del contingut. [...]

En glossemàtica, realitat física de les llengües prèvia a l'estructuració fònica feta per la forma de l'expressió. [...]

Objectes de la realitat quotidiana que s'utilitzen a l'aula com a recurs didàctic per a l'ensenyament de llengües estrangeres. [...]

Pla de la llengua que concerneix la representació de la realitat amb elements lèxics i l'establiment de relacions de coherència en el text. [...]

portuguès, però mantenen la llengua, la cultura i els rituals tradicionals encara força intactes.Els pobles indígenes veïns els anomenen salumã. En realitat, Salumã és el nom d'un personatge mitològic de les llegendes dels enawené-nawé. [...]

Vessant de la competència comunicativa que fa referència al desenvolupament dels rols comunicatius adients a cada situació comunicativa, a la coherència del text amb la realitat i alhora a l'adequació del text al context. [...]