Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]

. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]

'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple: La suspensió [...]

septentrionals. Per exemple: ?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una! Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]

 Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte). Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple: A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]