. (i no Ha triat vostè pagar amb targeta)
Vagi amb compte de no caure. (i no Vagi vostè amb compte de no caure)
Tanmateix, en els casos en què calgui que aquest pronom sigui explícit, apareixerà en una posició que no sigui darrere el verb. Per exemple:
Tenen idea del que diuen, vostès? (i no [...]
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
Per expressar la idea de finalització o conclusió es poden fer servir diverses expressions, com ara finalment, per acabar, a l'últim, per fi o al capdavall. Per exemple:
Primer es va fer la presentació dels membres del jurat, després va començar el sopar i, per acabar, es van lliurar els premis [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera de la vostra confirmació [...]
a taula a la taula
Aquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:
El majordom no sabia servir a taula.
Aquell dia érem dotze a taula.
A les tres vam seure a taula.
Cal no confondre aquest ús amb l'ús que [...]
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:
El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
