Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents: En mots aguts: la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc. la [...]

, Vandellòs, etc. els compostos de bo (de debò, malbò...), so (ressò...), to (semitò), tro (retrò) els compostos de clos (exclòs, inclòs...), cos (guardacòs...), gros (bocagròs...), os (renòs) En mots plans, la majoria: apòstol, autògraf, bibliòfil, còncau, dòlmens, fenòmens, lògic, melòman, mòbil [...]

Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents: En mots aguts: la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc. els acabats en -ós [...]

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

actualitzar, es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta). A inici de mot s'escriu sempre z: zebra, zero, zig-zag, zona; Zacaries, Zúric, etc. Entre vocals s'escriu: s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, gasela, hisenda, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió; Elisenda [...]