Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple: On és l'informe? Som al restaurant. Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era. Només som a uns quants minuts de la catedral [...]

hagin preguntat (equivalent a Cal agrair que ens ho hagin preguntat). És de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria (equivalent a Hem de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria). Finalment, cal indicar que també són possibles les construccions ser d'admirar, ser de plànyer i [...]

: Ve a ser la mateixa cançó de sempre. (aproximatiu) Ve a tenir els mateixos anys que jo. (aproximatiu) El pis ve a costar uns 180.000 euros. (aproximatiu) Aquest projecte ve a mostrar deu anys de feina. (culminació) Després de mitja hora sense parar de parlar, em va venir a dir que volia la meva [...]

tradicional en aquests contextos. Ara bé, actualment també es troba usat el verb ser amb expressions com a l'abast, a la venda i a punt, encara que en aquests casos també és preferible fer servir el verb estar. Per exemple: La funció està a punt de començar (millor que és a punt de començar). L'habitatge no [...]

Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple: Avui a la tarda serem a l'exposició. Avui a la tarda serem a l [...]

, tret que m'hi obliguin. No pateixis, perquè, llevat que s'acabi el món, ho tindré a punt. Val més que te'n vagis, si no és que vols tornar a fer el ridícul. En canvi, en català no és adequada la locució a no ser que. Per exemple: No dimitiré excepte si m'ho demana el president (i no No dimitiré a no [...]

Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple: Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció) Els llibres van [...]

Per formar la veu passiva es fa servir el verb ser seguit d'un participi. Quan duu un complement agent, que expressa qui o què fa l'acció, aquest complement s'introdueix amb la preposició per (o, en determinats casos, amb la preposició de). Per exemple: La remodelació de l'avinguda serà sotmesa [...]

Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]

Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]