Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l [...]
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:
Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.
Totes aquestes [...]
Per expressar el sentit de 'en la majoria dels casos' es poden fer servir les expressions per regla general, normalment, ordinàriament, entre altres. Per exemple:
Normalment arriba tard.
Per regla general, no obren la botiga els caps de setmana.
[...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
En català, els adverbis que expressen els significats de 'no més de', 'no altre que' o 'únicament', són solament o sols, i no solsament o solzament (encreuament de sols i solament). Per exemple:
Sols/solament fa una setmana que treballa a l'empresa. ('no més de')
Li va trucar solament/sols per [...]
departament.
També es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple:
A l'Argentina ara són a l'hivern.
Ara som al mes de setembre.
Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la [...]
temps. Per exemple:
Ha caigut i s'ha quedat assegut a terra una bona estona.
La clau va quedar sota l'estora tota la setmana.
Entre altres valors, el verb quedar també pot actuar de manera semblant a un verb copulatiu i, en aquest cas, aporta un matís aspectual. Per exemple:
Aquesta faldilla li ha [...]
