La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.
Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es [...]
La construcció com + gerundi es fa servir, en registres informals, per suavitzar l'acció que expressa el gerundi. Per exemple:
Es va estirar al sofà com donant-se per vençut.
Em mira com perdonant-me la vida.
Si es vol evitar aquesta construcció, es poden fer servir les expressions mig + gerundi [...]
Com a pronoms reflexius forts de tercera persona hi ha tant els pronoms ell, ella, ells, elles com el pronom si. En alguns casos, aquests pronoms porten el reforç de l'indefinit mateix.
1. Els pronoms de tercera persona ell, ella, ells, elles poden fer referència tant a éssers animats com a [...]
De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política [...]
Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]
La locució per si sol
o per si sola es fa servir
com a
expressió reflexiva, per indicar que el referent del nom que acompanya és l'única entitat afectada per algun fet. Tot i que aquesta expressió no la recull explícitament la normativa, té molt d'ús en català i és admissible al costat de la [...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
Per expressar que una cosa és evident, certa, o que hi estem d'acord, en català es poden fer servir les expressions següents, segons el context: per descomptat, és clar, ja ho crec, naturalment, evidentment, sens dubte, no cal dir-ho, i tant!, i tant que sí!, com sempre. Per exemple:
?Vindràs [...]